Arribats al mes de desembre toca fer balanç, una ullada ràpida al que hem viscut aquest 2022 i, musicalment parlant, han passat moltes coses. Aquest any hem presenciat el retorn musical dels Catarres, Doctor Prats, Beyoncé o els Black Eyed Peas, el debut de Sexenni o els esperadíssims discos de Bad Bunny i Rosalia, entre d’altres. En tot cas, han estat molts els artistes que han tret nou material i, al Feedbac, hem volgut fer el nostre propi rànquing amb els 15 millors àlbums que les nostres estrelles preferides han llançat aquest any. Comencem! Aquest estiu arribava amb força el primer avançament del qual seria el novè disc dels Black Eyed Peas , la col·laboració de la banda nord-americana amb Shakira i David Guetta “ Don’t you worry ”. De seguida ho va petar i es va convertir en una cançó molt demanada al Feedbac. El segon senzill, “ Simply the best ”, també està triomfant i, en aquest cas, la banda ha convidat a l’artista brasilera Anitta i al dominicà El Alfa al tema que recupera la melodia de “Coraçao” de Jerry Ropero i de “Finally” de Cece Peniston. No són les úniques referències que hi ha al disc, a “Muevelo” recuperen el “Move Your body” de Marshall Jefferson i a “Bailar Contigo” el “Ski Ba Bop Ba Dop Bop” de Scatman John (que aquí igual recordeu més com el “Pipas pa’l pájaro”). En tot cas és un disc que, seguint la tendència dels últims anys, arriba carregat de samplejats, recurs que si bé continua sent efectiu, ja no ens sorprèn. Tenint en compte les col·laboracions del disc i deixant a un costat la participació de Nicole Sherzinger (vocalista de The Pussycat Dolls), “ ELEVATION ” podria ser la segona part de “TRANSLATION” (2020). És a dir, és un disc amb una forta petjada llatina i Anuel AA, Daddy Yankee, Nicky Jam o fins i tot Ozuna no han volgut perdre l’oportunitat de participar en un disc que si bé està a anys llum d’aquells “Elephunk”, “Monkey Business” o fins i tot “The E.N.D.”, no deixa de ser el novè disc d’una de les millors bandes dels últims 20 anys. Després de sis anys de silenci, el retorn de Queen B no podia ser vist de cap altra manera que no fos com el seu Renaixement. I quin renaixement! Amb aquest disc Beyoncé recupera i reinterpreta els sons disco i house dels anys 80 i 90, fusionant-los amb afrobeats, rap, funky i, fins i tot, techno. Això sí, com era d’esperar, ho fa amb l’elegància que la caracteritza i cuidant cada detall dels 16 tracks que inclou el disc. A banda de “ Break My Soul ” i la viralitzada “ Cuff It ” mereix un reconeixement especial el sampler de l’icònic “I feel love” de Donna Summer al tall que posa punt final a l’àlbum: “Summer Renaissance”. La crítica internacional el deixa pels núvols i no és per menys, si no fos perquè aquí ens hem acostumat al “fast food” (cançons de no més de 2 minuts i mig, i generalment amb menys profunditat) i Beyoncé ens proposa un menú de forquilla amb entrants, primers, segons plats i postres, aquest disc probablement hauria estat més venerat, també per part del nostre públic. Amb una personalitat com la de Lizzo “ Special ” no podia ser res més que un discàs, una oda a l’amor i l’humor propi feta amb molta gràcia . 12 cançons per tornar a l’època disco, amb textures soul, R&B, hip-hop i pop i, amb un objectiu clar: impregnar d’alegria i bon rotllo tot aquell que l’escolti. És un disc molt agraït, on no falten els missatges d’empoderament i autoestima. A Flaixbac no ens vam poder resistir a posar el primer senzill de tots, “ About Damn Time ”, cançó que, per cert, podria endur-se uns quants Grammy com el de “Cançó de l’any”, el 6 de febrer. Temes com “Naked” o “Special” haurien de ser d’escolta obligatòria, tot i que sent sincers, un disc com aquest, que opta també a “Àlbum de l’any”, mereix ser escoltat de principi a final. Al Feedbac estem segurs que no us decebrà i us recomanem que l’escolteu, especialment si heu tingut un mal dia. “ Dawn FM ” funciona perfectament com a continuació de l’“After hours” (2020). És un disc on el canadenc demostra la seva enorme creativitat i excel·lència com a productor musical. I la crítica internacional ha estat unànime a qualificar-lo com una obra mestra i convertir-lo en un dels àlbums de l’any. L’objectiu del disc és transportar-te a una emissió radiofònica dels anys 80, el mateix Abel Tesfaye l’ha definit com si estiguessis escoltant la ràdio musical en un embús de trànsit dins d’un túnel. El so de “Dawn FM” és més ambiciós i experimental que tots els seus projectes anteriors. És una passa endavant a la seva carrera, però sense abandonar del tot la part més comercial que tenia “After Hours”, present a temes com “ Blinding lights ” o “Save your tears”, en aquest cas hi trobem cançons com “ Take my breath ” o “ Sacrifice ” que clarament estan pensades per al gran públic. Un públic que i amb les entrades a punt d’exhaurir-se, si és que no s’han esgotat ja! Sovint la música ens permet conèixer i apropar-nos una mica més als nostres artistes, però a DAPA Camilo obre una via directa a les seves emocions i ens fa partícips d’un dels moments més especials de la seva vida. El primer avançament del disc va ser “Índigo”, la col·laboració amb Eva Luna Montaner, amb la qual la parella va anunciar que serien pares i, de seguida va arribar “ Pegao ”, que no ha parat de sonar a l’antena de Flaixbac. El tercer disc del colombià inclou un total d’11 cançons, amb les que es mou entre diversos estils com el pop, la bachata, la cúmbia, el reggaeton o la música regional mexicana. Inclou col·laboracions amb Nicki Nicole, Myke Towers , Alejandro Sanz o Camila Cabello al tema “Ambulancia”, que juntament amb la cançó que dona nom al disc serien dues de les cançons que destaquem des del Feedbac. DAPA , li podria valdre a Camilo el Grammy a “Millor Àlbum de Pop Llatí”. Si encara no l’has escoltat i necessites una descàrrega d’energia positiva, pitja el play, però això sí, prepara’t perquè et deixarà el sucre pels núvols! Han estat uns quants els debuts musicals que hem tingut aquest any dins l’escena musical catalana, però sens dubte ells han estat una de les grans i grates sorpreses que hem tingut aquest 2022. Set amics de Lleida amb una energia arrasadora, sentit de l’humor i esperit crític, que han decidit retratar les reflexions sorgides dels estímuls que han rebut aquests últims anys partint d’una base urbana, però sense por a l’hora de fusionar i experimentar amb tota mena de sonoritats . Ens van guanyar des del principi amb el seu èxit “ De lao ”, que vam poder escoltar en directe a l’ i, sens dubte, una de les cançons destacades aquest 2022 a la nostra antena i al Feedbac, on l’heu demanat incomptables vegades. “ Retrats ” són un total de 10 cançons, de les quals en destaquem “Timón i Pumba” i “Tengo”, a banda del ja èxit Flaixbac, “De lao”. Ara només ens queda esperar amb candeletes les properes propostes d’un grup que, com ja anuncia a l’últim tema del disc, “Vermell”, tot just s'enlaira! Les nits al Karaoke acostumen a ser èpiques i si no que us ho digui la Suu . Aquest 2022 ha publicat el seu tercer disc, un recull de 8 cançons carregades de la seva essència, perquè si destaca per alguna cosa, ho fa per la seva personalitat i la catalana no l’amaga en cap moment. És un àlbum que evoca el pop-rock espanyol de finals dels 90 principis dels 2000 (no és cap secret que aquesta és la música que ha marcat a l’artista). A “ Karaoke ”, Suu envia missatges d’amor pur cap als seus acompanyats de ritmes optimistes i, fins i tot, ballables, cosa que als del Feedbac ens agrada, exemple d’això és l’èxit que no hem parat de cantar aquest any: “ Nota de voz ”. Entre lletres en castellà, cedeix el català a les dues cançons probablement més íntimes: “Pur” i “ Tu a Menorca i jo a l’escala ”. I si comença amb una clara invitació al Karaoke, no podia acabar de cap altra manera que no fos amb la versió d’un dels temes més icònics dels 80, el hit de Radio Futura, “ Enamorada de la moda juvenil ”. Si haguéssim de descriure’l amb 3 qualitats, probablement serien aquestes: autenticitat, actualitat i sensibilitat. Una de les bones notícies del 2022 ha estat el retorn d'Els Catarres. L'Èric Vergés, en Jan Riera i la Roser Cruells han tornat després de gairebé tres anys de silenci per agafar oxigen i, en part, obligats per la pandèmia amb el nou disc “ Diamants ”. El cinquè treball de la banda representa un canvi sonor important respecte al seu passat discogràfic. Aquí hi trobem un so més electrònic amb més efectes i sintetitzadors , això és nou, però els valors de la banda hi continuen presents com sempre. És un disc optimista que et diu que si un dia no va bé, no passa res, perquè l'endemà serà millor. “Diamants” és una evolució lògica i necessària de la banda influïda per les seves etapes vitals i personals. A Flaixbac hem posat tres cançons: “Diamants”, “ Animals ” i “ Un sostre fet d'estrelles ”, totes tres ho han petat aquest 2022, especialment al Feedbac on no han deixat de sonar gràcies a les vostres dedicatòries. Si “ Dharma ” destaca per alguna cosa, és per haver-nos regalat un dels grans temes d’aquest 2022: “ Tacones rojos ”. Estem convençuts que aquesta cançó ha marcat tota una generació i serà d’aquelles que passin els anys que passin, la gent la continuarà cantant. El tercer àlbum de l’artista és també el més personal fins al moment i està marcat per un gran nombre de col·laboracions entre les quals destaquen noms com el d’ Aitana , Manuel Turizo, Rauw Alejandro , Myke Towers o els Jonas Brothers. “ Dharma ” és l’acceptació de la realitat, i la realitat és que Sebastián Yatra s’ha consagrat com un dels artistes més potents del moment. Ho demostra aquest viatge a través de sons tan diversos com ho són el pop, el reggaeton, la cúmbia o el pop-rock i, on també hi ha lloc per a les balades. I si una cosa queda clara, és que la vida del colombià ha estat marcada per l’amor (especialment aquests últims mesos), ja que aquest és l'encarregat de vertebrar les 17 cançons que conformen un dels millors discs del 2022, reconegut internacionalment amb dos Grammy Llatins (Millor Àlbum Vocal Pop i Millor Canço Pop per “Tacones Rojos”) i una nominació als Grammy (Millor Disc Pop Llatí). Salta a la vista que a Flaixbac som fans d’ Imagine Dragons , hem posat un munt dels seus èxits, perquè creiem que la seva música no deixa a ningú indiferent i tenen un so especial. El seu últim disc “ Mercury - Act. 2 ” és la continuació del “Mercury Act. 1” que va sortir el setembre del 2021, amb cançons com “Enemy” o “Follow you”. Aquesta segona part, estrenada el juliol d’aquest any, també inclou un munt de temes que no han deixat de sonar per la nostra antena: “ Bones ”, “ Sharks ” o “ Symphony ”, han estat algunes de les cançons més demanades al Feedbac i no ens estranya gens. Els Imagine Dragons han vingut carregats d’un so èpic, emotiu, potent i amb melodies que s'enganxen a la primera i que fan que t'entrin ganes d'escoltar-les a tot volum, ja sigui al cotxe, a la dutxa o en un estadi. Aquesta vegada la banda de Las Vegas parla del que passa a les nostres vides després d'una pèrdua. De les obligacions que hem de complir com cuidar dels teus, continuar treballant, anar a comprar, però, això sí, amb la sensació que cada dia serà millor que l'anterior. Sent “ Don’t go yet ” la carta de presentació del tercer disc de Camila Cabello , només es podia esperar que la resta del disc estigues al nivell d’un èxit com ha estat el d’aquest senzill. Camila Cabello no només s’ha superat amb dos súper hits que han triomfat a l’antena de Flaixbac (i arreu del món) com ho són “Don’t go yet” i “ Bam Bam ” (amb Ed Sheeran), sinó que ha presentat una proposta on a banda de l’amor i el desamor, s’atreveix a parlar clarament de les seves inseguretats, els problemes de salut mental que ha patit, i on també té cabuda la denuncia i la crítica a la dictadura cubana. A “Familia” Camila Cabello fa un homenatge a les seves arrels llatines i recrea l’ambient festiu i alegre “de qualsevol família llatina”. Comença amb una intro de trompetes que precedeixen el tema dedicat a la grandíssima Celia Cruz , que juntament amb les dues que més ho han petat a Flaixbac i amb “ La Buena Vida ” (cançó mariachi on, com a dada curiosa, hi fa cors el seu pare) són de les millors de l’àlbum. Ara bé, mereixen una menció especial els temes “ Psychofreak ”, al costat de WILLOW (Smith) i “ Hasta los dientes ”, amb Maria Becerra. Dues propostes totalment diferents, però que enriqueixen el disc amb els seus contrapunts. D’una banda, un més experimental a “Psycofreak”, i d’altra un més divertit a la col·laboració amb la cantant argentina. Ara només ens falta que vingui a Barcelona a presentar el disc damunt de l’escenari, veurem si ens dona el gust aquest 2023 o si haurem de continuar-lo gaudint a través dels auriculars. Després de 4 anys i amb una pandèmia entremig, Doctor Prats han tornat “ Pel Cantó Bo ”. Amb el quart àlbum es consagren com un dels grans grups de l’escena musical catalana . Sense perdre la seva essència, en aquesta nova proposta experimenten amb una gran varietat d’estils que van des de l’EDM fins al Rock passant per la música llatina o el reggae. Durant les 12 cançons que conformen el disc, hi ha temps de celebrar, però també d’emocionar-se com, per exemple, a “Quan et faci falta” o, a “Ocells de llum”. Sens dubte un discàs que no només ha estat aplaudit pels fans dels de Terrassa sinó que, també ha aconseguit col·locar 3 de les seves cançons a la llista Flaixbac: “ Massa Bé ”, “ A poc a poc ” i “ Seguirem Ballant ”. Cançons que, per cert, també han estat entre les més demanades al Feedbac. Tres anys consecutius sent l’artista més escoltat del món a Spotify, el 2020 va ser capaç de treure 3 discos (“YHLQMDLG”, “Las que no iban a salir”, “El último tour del mundo”) i ara, amb “ Un verano sin ti ” en suma 5 a la seva discografia. Estem parlant del porto-riqueny Bad Bunny . Ara bé, la quantitat sovint va en detriment de la qualitat, i en el cas de la música no hi ha gaires excepcions. Per això, si tenim en compte que el funcionament actual de la indústria passa per premiar a aquells artistes que treuen música constantment, entendrem una de les raons per les quals artistes com Bad Bunny sempre es troben al capdamunt de les llistes. A “Un verano sin ti”, el porto-riqueny ha triat la via fàcil i ha seguit amb els sons que s’esperava d’ell: reggaeton, dembow, tropical-house o pop. Amb poques sorpreses, per garantir-se l’èxit davant d’un públic que ja ha decidit comprar cada proposta que presenti. Per nosaltres no és el seu millor disc, tampoc és el pitjor. Ha fet bona feina i és inqüestionable que ha marcat la BSO d’aquest estiu amb temes com “Ojitos lindos”, “Me porto bonito” o “ Tití me preguntó ”. En definitiva, Benito cau bé i els del Feedbac no som infal·libles al seu encant, però esperem que després del descans que ha anunciat que farà aquest 2023 torni amb música que ens faci vibrar de debò i que, com a mínim, ens sorprengui. Si aquest 2022 ha estat l’any d’algú, aquest ha estat el de Harry Styles . Amb “Harry Styles” (2017) ja es va desmarcar amb força del fenomen “boy band” One Direction. Després va venir un adònic “Fine Line” on madurava com a artista i amb “ Harry’s House” s’ha consolidat com un cantant talentós, encantador i amb les idees clares sobre el que vol i com se sent. Escoltant els 13 temes de “ Harry’s House ” t’adones que tot ha estat fet cuidant els detalls i sense intenció de sonar ensucrat, amb amor absolut a allò que fa. Les cançons respiren les seves influències musicals i les lletres, lluny de sonar buides, t’atrapen i no et deixen anar. Temes com “ As it was ”, “ Late night talking ” o “Music for a sushi restaurant” tenen una sonoritat elegant i al mateix temps íntima, creades al marge de qualsevol tendència. La creativitat de l’anglès és un dels seus punts forts, ja que va sobrat de talent i d'actitud, només has de veure com es mou als concerts. Seguirem de molt a prop la seva carrera perquè estem convençuts que només hem vist una petita part del seu enorme potencial. Si aquest any ha tingut un nom propi, ha estat el de ROSALÍA sí, en majúscules. Només una artista com ella és capaç de construir un disc tan arriscat com aquest i guanyar-se a la crítica i al públic de la manera en què ho ha fet. Un públic que esgotat les entrades a bona part dels 47 concerts que ha ofert la catalana durant la seva gira mundial. El que amb la primera escolta pot semblar superficial, és en realitat un disc ple de referències i de detalls on res, absolutament res, està col·locat per atzar . Pel que fa al missatge, com vaticinava el seu primer senzill, hi trobem especialment reflexions sobre “ La Fama ” amb les seves llums i les seves ombres. A “ MOTOMAMI ”, Rosalía es mostra tal com és, es despulla per deixar-nos veure en quin punt es troba. Sense perdre el pop industrial que es podia intuir a “Con Altura”, “Aute Cuture” o “TKN”, juga amb la bachata, el dembow, el jazz, l’electrònica, i el reggaeton, treballant capa per capa cada so fins a aconseguir la textura exacta que vol transmetre . Amb la seva veu com a instrument principal, però que no queda exempt del joc i es veu sotmesa a efectes vocals que de vegades ens transporten a la cultura coreana o al món dels videojocs. 16 cançons metòdicament ordenades per proporcionar-nos una experiència similar a la d’una muntanya russa. 24 si tenim en compte la versió “deluxe” que va publicar al setembre i que, entre d’altres, inclou l’èxit indiscutible d’aquest estiu “Despechá” i una versió en directe de “La Fama” cantada des del Palau Sant Jordi. Rosalía és una estrella única, d’aquelles que només es deixen veure en comptats moments de la història i “MOTOMAMI” una obra d’art que, com passa amb les obres de grans artistes, sovint és incompresa per una part del públic. Des del Feedbac us animem a donar-li, si cal, una segona i una tercera oportunitat al que és per nosaltres el millor disc del 2022 i probablement un dels millors discos del segle.