"Últimament vivim a base de promeses . I no hi ha res pitjor que viure a base de coses que encara no existeixen. Vivim amb la promesa d’anar traient les restriccions, la promesa de vacunar-nos tots, la promesa de tornar a anar a concerts i festivals normals , de poder viatjar on vulguem, la promesa de veure a algú que fa molt que no veiem , la promesa de sortir de festa fins tard quan es pugui... En definitiva, amb la promesa de viure. Ara que els petons estan prohibits , tant de bo els haguéssim guardat tots quan ens sobraven. «Digue’m que serà normal dir t’estimo més sovint, promet’-m’ho, en la nostàlgia del record, hi ha un demà hi haurà sort». Cançó que s’anomena «promesa» però en euskera, Hitzeman , d’ Oques Grasses i Zetak , és tota vostra."