"Hi ha una cançó de Joan Dausà que últimament escolto en bucle perquè sembla que va com anell al dit a l'època que vivim ara. Una que diu: « S’acaben els dies que mai no acaben , els dies que despertàvem temptats de deixar-ho estar. És com si tot es posés a lloc, de nou ». Sembla que tot es posa a lloc de nou, sobretot sabent que a partir del dia 26 de juny la mascareta ja no serà obligatòria pel carrer. És la drecera més gran que hem agafat fins ara per tornar a allò que mal-diem ‘antiga normalitat’ . La cançó de Joan Dausà comença dient «llença el davantal a l’aire» però jo proposo una variació que espero que consideri: «Llença la mascareta a l'aire, i se'n va cridant a casa . Baixa, amor meu. Que ja ens tocava. Surt volant el tap del cava, I tothom s'abraça a taula. Baixa, amor meu, Que això s'acaba». I potser sí, i potser no ens ho acabem de creure, i potser no ens ho hem de creure del tot, però això s’acaba de debò . La Gran Eufòria , de Joan Dausà, és tota vostra."