"La veritat m'és igual el destí, el que vull és que caminis amb mi perquè en els camins senzills hi ha poca poesia. Escriurem que tot no va ser fàcil però alguna nit, quan calla la ciutat , sortirem volant per sobre les teulades Si la nit t'espanta vine aquí, tinc un circ de cançons fins a l'alba. No cal pensar en el que serà demà de mi, cremo de desig, que l'ànima s'enlairi amunt i senti el risc ballant junts , fins que acabem perdent la raó. arribar-te a la boca i robar-te l'aire, ballant com una lluna a l'aigua , Vist així és infinit el mar i així, estirada, se't veu espectacular. Però viure sempre corrents, avançant amb la gent , rellevant contra el vent perquè si el cor diu que vol jugar-s'ho tot, qui soc jo per dir-li que no? perquè les mateixes pors que ens ceguen son finestres plenes de llum . I s'acaben les hores que mai no acaben , i els dies que despertàvem temptats de deixar-ho estar I es dies s'acaben i es fars il·luminen ses gòndoles entre ses cases. Tot torna a començar. Que tinguem sort , i que trobem tot els que ens va mancar ahir. I aviam què passa ." Amb 16 cançons de la música en català , acabem l'última nota del Bacstage. I com diu Rigoberta Bandini , «aviam què passa», és tota vostra."