"Tenim tota la vida per ser grans i molt poc temps per ser joves. Aquesta cita no és meva. Li vaig escoltar dir a una de les germanes Kardashian al reality d'Amazon. Però no per tenir la cara més operada vol dir que tingui menys rao. Ens passem la vida pensant en el després. Quan som petits ens plantegen mil vegades l’odiosa pregunta: què serem quan siguem grans. Una pregunta recurrent, que et fan quan només tens 5 anys i amb prou feines saps caminar. El futur guia les nostres passes, a molts ens agrada tenir un camí previst perquè així tenim un objectiu al mapa, i aixó ens deixa tranquils. Ens passem els primers 20 anys de la nostra vida planificant què farem quan siguem grans i a vegades se’ns oblida que també hem de planejar què fem quan som joves. Se’ns en va la vida volent ser grans i ens perdem el que tenim. James Blunt ho tenia clar en una cançó on recorda el passat i se n’adona de com passa la vida. A 1973, James Blunt parla amb la Simouna, un amor de fa molt de temps que s’està fent gran i a qui veu bastant desmillorada. James Blunt recorda com s’ho passaven sortint de festa cada dissabte, en com viatgen els sentiments a través del temps, i en com s’evaporen. I és que tenim tota la vida per ser grans i molt poc temps per ser joves. James Blunt i una de les seves grans cançons, 1973 sona des del Bacstage, i és tota vostra."