"Lluís Llach cantava: «I si canto trist és perquè no puc esborrar la por dels meus pobres ulls». Ell, en aquest cas, parlava de totes les morts que hi havia hagut per pena de mort durant el franquisme. I jo us vull parlar del fet de cantar trist, cantar rebentat emocionalment, de la creació dins de la tragèdia. Quan estem feliços volem escoltar música feliç i quan estem tristos música trista. I als cantants els passa alguna cosa semblant, perquè admeten que quan pitjor estan millor música fan. Com més en la merda, millor merda treuen. Per això, sortim del confinament amb mil cançons sota els braços. El drama inspira. I vull anar fins a Nova Zelanda per parlar-vos de Benee, que ha fet una de les cançons de l’any, 'Supalonely'. I per què us vull parlar d’una cançó animada en una nota on parlem de cantar trist? Perquè quan a Benne la van deixar, enlloc de fer una cançó drama, va voler fer una cançó animada. Deia «mira, m’han deixat, estic a la merda. Però no vull fer música trista, i si tu també estàs malament vull que et sentis bé. I’m a lonely bitch: soc una puta solitària. I que no ets l'única persona del món que està fatal». Això diu aquest 'Supalonely', de Benee, que és tota vostra."