"Avui fa tot just 3 anys que va sortir la cançó Volcans . Cada vegada que escolto aquesta cançó em ve al cap un rècord que el cervell ha decidit que és valuós i que ara us explico. Era a la plaça del Sol, a les Festes de Gràcia del 2018 , en plena febre per Volcans . Hi havia moltíssima gent, més de la que els meus ulls podien arribar a veure perquè estavem al bell mig de la plaça. De sobte van començar a sonar els primers acords de la cançó, i en 3 segons la plaça va emetre aquell so d’eufòria tan típic, que fa una massa de gent quan reconeix una cançó. La bateria rebotava al meu cos, i suposo que això ho feia en cadascun dels cossos que hi havia aquella nit, en aquella plaça. I quan va començar la primera estrofa que diu «sense regles que ens prohibeixen ser qui som, com si a la nit avui se’ns acabés el món», Guillem Solé, cantant de Búhos, va callar i la gent la va cantar a la perfecció com una sola veu. I tots ens vam creure que aquella nit s’acabaria el món. Tothom saltava, tothom ballava, i Klaus Stroink tocava la trompeta a sobre d’un canó d’espurnes de focs artificials. I ballàvem fins perdre la raó . I la resta de la cançó la recordo poc. Gent saltant, gent menjant-se la boca i una explosió . Ens vam creure que érem el volcà i em vaig adonar que aquella plaça, amb aquella cançó, va reaccionar com reacciona un cor enamorant-se. Anava taja. Segurament això va ajudar a entendre la cançó. Volcans de Búhos, és tota vostra."