<figure><img src=https://test-flaix.s3.eu-west-3.amazonaws.com/public/old/jc6pkfqq.jpeg alt= /></figure>Txarango publicar&agrave; el seu quart i &uacute;ltim disc, el divendres 19 de juny i es dir&agrave; "De vent i ales". Un nou treball d'estudi que&nbsp;constar&agrave; de tres formats de disc, de tres colors diferents, amb 16 can&ccedil;ons noves i que des d&rsquo;avui ja es pot adquirir a trav&eacute;s de la seva&nbsp;<a href="https://www.txarango.com/">web</a>.<Instagram link=https://www.instagram.com/p/CAkZYA4Iv2j></Instagram>El grup&nbsp;ho ha fet p&uacute;blic fa uns minuts a trav&eacute;s de les xarxes socials, i n'ha donat m&eacute;s detalls en un documental penjat a Youtube que introdueix els espectadors en l'imaginari del disc i inclou tamb&eacute; fragments de 9 de les 16 noves can&ccedil;ons que formaran part d'aquest &uacute;ltim treball d'estudi del grup.<iframe title=t2M_eY0V4Fw width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/t2M_eY0V4Fw" frameBorder="0" allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowFullScreen></iframe>El t&iacute;tol del nou disc surt de la can&ccedil;&oacute; &ldquo;Les coses senzilles&rdquo;, que parla de la lleugeresa i la fragilitat de la vida. Txarango explica al documental que les noves can&ccedil;ons neixen d&rsquo;experi&egrave;ncies diverses com per exemple dormir al peu del Mont Fuji, de c&oacute;rrer xops sota la pluja a les muntanyes del caf&egrave;, al nord de Col&ograve;mbia, de fer la ruta dels Balcans d&rsquo;entrada a Europa al costat de persones a la recerca de refugi o de caminar&nbsp;pel desert ple de mines dels camps saharauis.<figure><img src=https://test-flaix.s3.eu-west-3.amazonaws.com/public/old/8071abcb-7512-45bf-9a65-7c62d032100b.jpg alt= /></figure>De vent i ales&nbsp;sorgeix tamb&eacute; de les seves viv&egrave;ncies a l&rsquo;&Iacute;ndia o al Brasil, on van aprendre rodejats de comunitats ind&iacute;genes en resist&egrave;ncia a valorar el temps. Un temps que segons paraules del mateix grup: &ldquo;cura les ales&rdquo;. La banda sonora de la pe&ccedil;a documental tamb&eacute; ens descobreix fragments de nou de les noves can&ccedil;ons de Txarango: la invitaci&oacute; a sortir a buscar el cam&iacute; de &ldquo;Quan cau el sol&rdquo; o de celebrarlo a &ldquo;Nous camins&rdquo;.
La fragilitat de la vida a &ldquo;Les coses senzilles&rdquo;, el cant a l&rsquo;amor no viscut de &ldquo;Si sabessis&rdquo;, la celebraci&oacute; de la vida compartida d&rsquo;&ldquo;Avui que fas anys&rdquo; i &ldquo;Bendita vida&rdquo;, o &ldquo;Aguacero&rdquo; que parla com la m&uacute;sica pot prendre la for&ccedil;a d&rsquo;un aiguat i arrasar tota la brut&iacute;cia d&rsquo;aquest m&oacute;n salvatge.
Finalment, tamb&eacute; hi apareixen &ldquo;La foguera&rdquo;, tant llatinoamericana com mediterr&agrave;nia, on crema tot all&ograve; que ja no es necessita i l&rsquo;emotiva &ldquo;&Eacute;s hora de tornar a casa&rdquo;, que tanca el disc.<figure><img src=https://test-flaix.s3.eu-west-3.amazonaws.com/public/old/txarango-bernatalmirall-02.jpg alt= /></figure>&ldquo;Aquest nou disc &eacute;s un ad&eacute;u. I tamb&eacute; un regal. Un regal que hem escrit i compost per intentar donar les gr&agrave;cies. Gr&agrave;cies de tot cor per cada passa compartida. Gr&agrave;cies per ser i per vibrar. Gr&agrave;cies infinites per formar part de l&rsquo;aventura m&eacute;s gran de les nostres vides&rdquo;.

Només èxits